|
|||||||
Número 276 - Zaragoza - Diciembre 2023|
|
|
FORO
|
|
||||||||||
 |
Suscríbete ya a la newsletter de Música Clásica |
| Wagner for children. |
| ||||||
|
Heil! (o mejor dicho, Hello!) Si estáis interesados en adaptaciones wagnerianas para niños, aquí os adjunto unas webs interesantes: http://www.authorama.com/book/opera-stories-from-wagner.html http://www.mainlesson.com/display.php?author=smithce&book=wagner&story=dutchman&PHPSESSID=ff9c19e38cd3560777944075a2ef453e http://www.liceubarcelona.com/petitliceu/Guies%20Didactiques/guiavisi/visita_professorat.pdf En las dos primeras encontraréis en inglés El Anillo, El Holandés, Maestros y Lohengrin narrados en forma de cuento infantil. Os adjunto unas muestras: ?In the Rhine River there lived three beautiful maidens. They were called the Rhine-daughters. They had long, golden hair, which floated upon the waves as they swam from rock to rock. When their father went away, he left in their care a great lump of pure gold. This gold was on the very top of the highest rock in the river. Every morning the beautiful Rhine-daughters would dance and sing about their gold.? ?MANY many hundred years ago a great king called Henry the Fowler reigned in Germany; and the little country of Belgium, which lies to the west between Germany and the sea, was also a part of his big kingdom.? ?MANY many years ago a Norwegian skipper named Daland was sailing homeward one evening after a long and successful voyage.? ?For a time Sachs stood in deep thought before his shoemaker’s bench. Sir Walter’s song was still ringing in his ears, and it had roused in him many strange thoughts.? La tercera web procede del Liceu. Se trata de una completa guía para el profesorado en catalán (creo que también existe la versión en castellano) acerca de la ópera. Entre otras cosas se habla de Wagner y se comenta cómo tratar Lohengrin para niños. Un saludo. Rex. PD. Si alguien encuentra algo similar en castellano, que haga el favor de decirlo. Gracias. PD2. Le he dado un vistazo al Anillo. Está redactado de forma atractiva para los niños, si bien la adaptación conlleva ciertos cambios, como la supresión o atenuación de lo que podríamos llamar ?sexo y violencia? y un final feliz diferente del original. Se dice que cuando los niños sean ?mayores? ya leerán lo que Wagner escribió. |
| ||||||
|
Hola amigos: Estoy traduciendo al valencià-català la adaptación del Anillo para mis clases. Tras la lectura que os adjunto, tengo previsto hacer actividades como completar el texto mutilado, indicar verdadero o falso, describir a Alberich y las ondinas a partir de la lectura y de una ilustración alusiva, etc. Así mato dos pájaros de un tiro y me colmo de placer wagneriano, ya que por una parte practico inglés y, por otra, preparo material para mis alumnos. Este es mi traducción (más o menos libre). Si alguien está interesado, que lo diga e iré colgando más entregas a medida que las vaya escribiendo. Un saludo. Rex. ....................................................................... L?or del Rin 1. Alberich es troba amb les Filles del Rin. En el riu Rin vivien tres boniques sirenes. Es deien les Filles del Rin. Tenien llargs i rossos cabells que flotaven sobres les ones del riu quan nadaven de roca en roca. Son pare se n?anà i els deixà al seu càrrec una gran quantitat d?or pur. Aquest or estava en el cim de la roca més alta del riu. Cada matí les encantadores Filles del Rin cantaven i ballaven molt alegres il?luminades per la brillantor de l?or pur. Un matí, quan el sol estava brillant amb gran intensitat, les Filles del Rin van ser espantades per un estrany so provinent de les profunditats de l?aigua. ? Guaita! ? va murmurar una d?elles. ? Què es allò que està mirant-nos de manera estranya des d?aquelles roques? Allí, amagant-se per la vora del riu, van veure un horrible nan negre. ? Qui eres tu i què vols? ? preguntaren les sirenes. ? Sóc Alberich ? respongué el nan al temps que tractava d?escalar les esvaroses roques. ? Vinc del regne dels Nibelungs, de les profunditats de la terra. ? Que! ? digueren les Filles del Rin. ? Vius sota terra en els foscos abismes on no arriba la claror del sol? ? Sí respongué el nan. ? Però he pujat ací dalt per jugar amb vosaltres. Estengué les seues lletges i deformes i manetes per agafar les esveltes mans de les sirenes. Es burlaren del nan i se n?anaren a una roca més alta. Alberich les va seguir. Va pestanyejar i s?esvarà sota la claror del dia perquè els seus ulls no estaven acostumats a la llum del sol. Les sirenes se?n van riure a crits mentre jugaven burletament. Van cridar-lo per prendre-li els cabells. Se li acostaren, simulant que anaven a agafar-lo de la mà per jugar amb ell. Quan el nan estenia el seu braç, elles es llançaven a l?aigua i fugien com un coet burlant-se i rient-se més fort que mai. Alberich es va enfurismar cosa de no dir i es posà molt violent. Va serrar els seus punys i cridà: ? Ai de vosaltres si us agarre ara! |
| ||||||
|
2. El robatori de l?or. Alberich era el més horrible de tots els petits, lletjos i negres Nibelungs. Els Nibelungs tenien cares de pomes agres perquè sempre estaven renyint entre sí. Es barallaven des del matí fins a la nit. Això va fer que el seu aspecte fóra barallós i lleig. Quan Alberich corria darrere de les sirenes va veure de sobte l?or lluint en el sol del matí. Va parar en sec; va endreçar-se tant com la seua xicoteta esquena torta i deforme li va permetre, i va obrir els ulls de bat a bat. ? Oh, germanes, mireu com Alberich mira fixament el nostre or! ? va dir una de les sirenes. ? Potser siga l?enemic de què el nostre pare ens va avisar. Que descuidades hem segut! ? Favades ? respongué una. ? Qui s?espantaria d?aquest petit negre tipus? No ens farà cap mal. Deixem-lo mirar l?or. Vinga, cantem! Les sirenes s?agafaren de les mans i ballaren en rogle al voltant de l?or mentre cantaven: ?Salut a tu! Salut a tu! Lluent tresor! Or del Rin! Or del Rin! Meravellosa vista! Or del Rin! Or del Rin! Alberich, immòbil, com una estaca, no llevava la vista de l?or. ? Què és això? Què és això? ? va fer. Les Filles del Rin el miraren i continuaren rient i burlant-se mentre cantaven: ?Ha, ha, ha, ha; ha, ha, ha, ha! Benvolgut diablet de desgràcia, Canta amb nosaltres! Canta amb nosaltres! Ha, ha, ha, ha; ha, ha, ha, ha!? Però el nan no va riure amb elles. No llevava els ulls de l?or. ? Això ? van dir les sirenes és el nostre or del Rin. ? Un joguet molt bonic ? digué Alberich. ? Sí ? contestaren les despreocupades germanes. ? És or màgic. Qui amb ell es faça un anell, tindrà tot el poder del món, excepte amor. Alberich va pensar: ?Què m?importa l?amor si tinc tot l?or que vull?? Aleshores va pujar a l?esvarosa roca i va furtar l?or. Amb un salvatge bot va submergir-se en les profunditats més fondes. Baixà i baixà cap al seu profund i fosc regne a tota carrera, agarrant el preciós or i murmurant: ? Ara, tota la terra és meua. És meua, tota meua. Ara, jo governaré el món. Pobre del boig d?Alberich! No sabia que les millors coses d?aquest món estan fetes de coses que l?or no pot comprar. El poder de l?amor és més gran que el poder de l?or. Les sirenes cridaren: ? El nostre or! El nostre or! El nostre preciós or! Massa tard! Des de les més profundes fondàries van sentir el riure aspre i rude d?Alberich, el nan: ? Ha, ha, ha, ha... |